Ahir dilluns 9 de setembre la PAH de Barberà ens vam dirigir a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) de l’Ajuntament de Barberà del Vallès per exigir solucions concretes i immediates per una família de Barberà que avui dimarts havia d’estar fora de la seva vivenda. 
La Rashida i la seva família vivien a un pis de lloguer que van haver de deixar de pagar quan la crisi els va deixar sense feina ni ingressos estables. Com molta altre gent, van haver d’escollir entre pagar el lloguer o menjar ells i el seu fill de pocs mesos. Des del mes de febrer van començar a anar a serveis socials i a l’oficina d’habitatge de Barberà, en previsió d’una ordre de desnonament que finalment va arribar pel mes de juliol. En aquella ocasió, amb la intervenció de la PAH i de l’Ajuntament, es va poder ajornar el desnonament fins al 10 de setembre. Llavors l’Ajuntament va prometre que en poques setmanes es tindria una solució d’allotjament definitiva per la família de Rashida.
A mesura que s’apropava la data, tant la Rashida com la PAH hem anat demanant a l’Ajuntament solucions, obtenint respostes i solucions ambigües, parcials i sovint variables segons l’interlocutor que teníem davant o amb qui parlaven ells.
Arribats a aquesta situació, a escassos dies d’haver d’esta fora de casa seva i sense lloc on anar, amb l’incertessa i patiment que això provoca, la PAH vam decidir anar directa i col·lectivament a exigir una solució concreta i immediata al cas de la Rashida, a menys de 24 hores de que es fes efectiu el seu desnonament.
Desenes de membres de la PAH de Barberà i de Sabadell vam ocupar l’OAC, amb la decisió de no moure’ns fins que no parléssim amb l’alcaldessa i les regidores d’Habitatge i de Benestar Social. Així va ser, i al cap de poca estona la Rashida i representants de la PAH es van reunir amb Ana del Frago, Cristina Conde, i Mercè Cuadrado, respectivament.
De la trobada va sortir una solució parcial fins que se li atorgui un pis mitjançant la Taula d’Emergències socials de la Generalitat de Catalunya, en un termini previst de quinze dies a un mes. Aquesta solució parcial garanteix que la Rashida i la seva família tindran un lloc on viure fins aquest moment. A més l’Ajuntament es va comprometre a fer un seguiment del cas per evitar que s’allargui en el temps, tal i com a succeït fins ara.
El resultat de l’acció demostra que la mobilització i la pressió és el mitjà més eficaç per garantir els drets socials de la població. Lamentem i considerem trist que fins que no s’ha forçat la situació amb una acció no hem obtingut respostes concretes i fets per part de l’Ajuntament.
Des de la PAH exigim, que més enllà de la solució del cas de la Rashida i la seva família en concret, l’Ajuntament de Barberà estableixi un protocol d’actuació per casos d’emergències socials i sobretot de prevenció d’aquests casos. És imprescindible mecanismes i mitjans per respondre a situacions de famílies que tenen previst un desnonament, evitant l’angoixa i el patiment que suposa no tenir cap resposta clara ni cap solució concreta a la seva situació.
D’existir aquest protocol, s’ha mostrat clarament insuficient, pel que exigim que es faci o es revisi, adequant-lo a l’actual situació social de la població de Barberà, que avui és molt més greu del que el nostre ajuntament vol fer creure.
El risc d’exclusió social ja no afecta només a persones i famílies que provenen d’aquesta situació, sinó que s’exten a tota la població que ha perdut els seus llocs de treball i s’han vist clarament perjudicats per les retallades dels governs de Catalunya i de l’estat espanyol. Vivim una situació d’emergència social i cal que l’administració local augmenti els seus esforços, també els econòmics, per fer-hi front.
Des de la PAH volem conèixer aquest protocol, o participar en la seva elaboració, per millorar-lo i fer que sigui més efectiu. Nosaltres, a través de les assemblees setmanals on participen més de cinquanta persones, estem en contacte directe amb la realitat de moltes persones i famílies afectades que també són usuàries de serveis socials i de l’oficina d’habitatge. Així ho hem comunicat en les trobades mantingudes amb l’Ajuntament i així ho continuarem exigint en les reunions que esperem fer properament.
Per últim, agrair a totes les persones que es van apropar a recolzar a la Rashida i a la seva família ahir.
Amb la lluita i la mobilització popular, Si se puede!
